domingo, 13 de diciembre de 2015

Despertant Un zombi (i II)

 05/12/2015

Des dels anys 80 els Estats Units, obsessionats per millorar els seus resultats escolars, han experimentat totes les maneres imaginables d’incentivar econòmicament els millors docents. Les seves conclusions podrien ser un bon punt de partida per a la nostra reflexió d’avui. Tots pensem que cal millorar els resultats, però no ens posem d’acord sobre què entenem per millora. Els que valorem la importància del coneixement factual dissenyaríem proves d’avaluació de la qualitat docent que no serien acceptades pels convençuts que l’aprenentatge de fets ha quedat obsolet. Ningú vol un mal mestre per al seu fill, però els mals docents poden ser molt populars entre alumnes i pares.

Tots creiem que la qualitat del mestre és molt important en l’aprenentatge, però la seva experiència, nivell educatiu i certificacions acadèmiques només expliquen una part minsa de la millora d’un alumne. D’altra banda, el docent que ha tingut molt bons resultats un any pot tenir-ne de dolents el següent. El bon mestre és com el vi. De vegades millora amb el temps i de vegades no. Tots sabem que les conviccions pedagògiques teòriques no sempre es reflecteixen en la pràctica. L’avaluació docent s’hauria de basar en la pràctica, però en el moment que introduïm un avaluador extern en una aula el mestre comença a actuar. Tots entenem que ni els mestres es poden incentivar amb xavalla, ni podem posar límits al percentatge que podria rebre un increment econòmic. Si volem, per exemple, incentivar el 25% dels docents, és probable que desincentivem el 75%. Per aquesta raó, l’última paraula en aquesta qüestió sempre la té el departament d’hisenda.

El que no sabem i hauríem de saber és que, amb les dades a la mà, l’incentivisme econòmic no produeix mecànicament una millora de resultats dels alumnes. En alguns casos es tradueix en un empitjorament. Segons Roland Fryer, economista de Harvard, “no hi ha evidències que l’incentivisme docent millori el resultat dels alumnes, la seva assistència a classe o el nombre de graduats”.

Hi ha qui creu que els incentius podrien funcionar si el rendiment de l’alumne estigués ben definit i les parts implicades estiguessin d’acord en la seva aplicació. Però siguem honestos: si l’objectiu és millorar els resultats dels alumnes, hi ha millors idees que aquesta tan precipitada de voler fer reviure a casa nostra un zombi nord-americà.

No hay comentarios:

Publicar un comentario