viernes, 21 de noviembre de 2014

Les meves mans, el meu capital

22/11/2014

Recordo sovint aquell cartell electoral del PSUC que mostrava un obrer amb les mans obertes sota aquest text: “Les meves mans, el meu capital”. Efectivament, la majoria de nosaltres som valorats socialment pel que sabem fer, és a dir, pel valor de la nostra força de treball. Per això m’escandalitza que es critiqui frívolament el valor de l’esforç. Hi ha qui gosa dir que l’esforç és un valor neoliberal. Però l’esforç és el que ens allibera de la inutilitat, cosa molt necessària si no es disposa d’un bon capital d’un altre tipus o d’una bona agenda de contactes. Quins temps vivim, que cal justificar el que és evident!

L’esforç és un valor perquè ens ajuda a ser autònoms i no hi ha per al pobre més autonomia que la que pot conquerir amb el seu esforç. Qui li digui el contrari l’està condemnant o a la misèria o a la dependència social.

‘Enkrateia’

Sòcrates es va inventar una paraula per referir-se a l’autonomia, enkrateia, és a dir, domini d’un mateix. El seu contrari és l’ akrasia, la incapacitat per conduir les regnes de la pròpia vida. Qui té enkrateia és continent (es conté a si mateix), qui està dominat per l’ akrasia és incontinent (es veu desbordat per si mateix). Per als socràtics l’enkrateia era la primera de totes les virtuts, perquè sense ella cap altra era possible.

-Com entens, tu, això de governar-se a un mateix? -li van preguntar a Sòcrates.

-Consisteix -va contestar- a ser amo d’un mateix sabent gestionar amb intel·ligència els desitjos que sorgeixen d’un mateix.

“Qui, dient que vol anar d’un lloc a un altre, no para de fer tombs, ¿sap on va?”, ens pregunta Sòcrates. És clar que no, i aquesta pèrdua del nord és pròpia de l’incontinent, que està sempre vagant (o errant: això és la vagància). Anar a regna solta no ens fa més lliures. Ens fa capritxosos.

Plató escriu que “la victòria sobre un mateix és, de totes les victòries, la primera i la millor, mentre que ser vençut per un mateix és, de totes les derrotes, la pitjor i més vergonyosa”. Només hi ha una manera de ser amo d’un mateix: amb el treball sobre un mateix, resistint-se a les distraccions i a la fatiga. Ara que és de bon to parlar del mètode socràtic, cal recordar que aquest mètode no té més objectiu que el domini d’un mateix, la voluntat de posar el nostre capital a les nostres mans.

No hay comentarios:

Publicar un comentario