sábado, 22 de junio de 2013

La vida real

John Dewey ha estat un dels pedagogs més influents del segle XX (alguna vegada ens haurem de preguntar com és que cap dels grans pedagogs ha estat llicenciat en pedagogia). A Catalunya el seu famósCredo pedagògic va ser publicat a Quaderns d'Estudi entre 1917 i 1918, i Eladi Homs, un dels impulsors de l'Escola d'Estiu de Barcelona, el va tractar directament.
Entenia l'educació com un procés de participació de l'individu en l'elaboració d'una nova consciència social de la humanitat. "El mestre -deia- és sempre el profeta del Déu vertader i l'introductor al veritable regne de Déu". El Déu vertader era el progrés, i el vertader regne de Déu era l'ordre social que als anys 20 veia néixer a l'URSS. Didàcticament, el seu principal repte era trobar el learning by doing , és a dir, la manera de lligar l'activitat espontània del nen amb el seu aprenentatge i socialització.
Tots els manuals d'història de l'educació lloen la seva famosa Escola de Chicago, que va fundar el 1896, i subratllen que el nucli de la seva jornada escolar no era la classe, sinó l'ocupació, l'activitat implicada en un projecte. Però no acostumen a dir que la majoria dels pares eren professors de la Universitat de Chicago, que els nens arribaven a l'escola amb un ampli bagatge de coneixements previs i que tenien un professor per cada quatre alumnes.
No he trobat cap manual que parli del final d'aquesta escola. Es pot resumir així: un grup nombrós de professors van criticar una de les seves companyes, l'Alice, que era la dona de Dewey, i fins i tot en van proposar l'expulsió. La resposta de Dewey va ser presentar la seva dimissió, abandonar Chicago i traslladar-se a la Universitat de Colúmbia.
Complexitat
Des de fa tres anys he estat implicat en el disseny pedagògic d'un centre escolar, en una important ciutat espanyola, que es basa en el foment de les competències empresarials en els alumnes. Va obrir les portes amb un indubtable èxit… però potser les tancarà aviat, ja que els socis fundadors estan enfrontats entre ells i donen uns missatges que són absolutament contraris a les virtuts que diuen que fomenten al centre. Conclusions: qui no coneix les dinàmiques dels claustres de professors, no té ni idea de com funciona una escola, i qui no entén que la vida real és sempre més complexa que les nostres teories, tampoc.

No hay comentarios:

Publicar un comentario