viernes, 31 de agosto de 2012

La reforma Wert (i V)

01/09/2012

Ningú no pot negar a l'administració el seu dret (i fins i tot, el seu deure) de tenir radiografiat permanentment l'estat del sistema educatiu. Ara bé, les radiografies, encara que poden ajudar de manera fiable a fer bons diagnòstics, no curen per elles mateixes cap mal. Dic això pensant que la primera avaluació externa afectarà els alumnes de quart de primària, i totes les dades ens diuen que en aquest moment ja ha fet acte de presència el nefast fracàs escolar, que és el llast més gran del nostre sistema educatiu. De fet, en els primers cursos de primària podem identificar ja amb moltes probabilitats d'encert quins alumnes fracassaran a l'ESO. Això vol dir que la reforma pendent que ens hauria de preocupar és la detecció precoç i prevenció dels alumnes que des del primer moment ja semblen anar encaminats cap al desastre. 

Sembla evident que el ministre Wert té una confiança cega en les avaluacions externes. Dic que és cega perquè les dades internacionals no semblen donar-li suport amb la llum de l'evidència. Més aviat comprovem que si els docents consideren que l'avaluació vol millorar les pràctiques a l'escola, es mostren predisposats a revelar les seves dificultats, mentre que si consideren que tindrà conseqüències salarials, tendeixen a falsejar els resultats. Faríem un negoci desastrós si al mateix temps que l'obsessió per l' accountability s'està posant clarament en qüestió als Estats Units, la importessin aquí com a panacea per a tots els nostres mals. Com deia el governador de Califòrnia, Jerry Brown, "afegint un velocímetre a un cotxe espatllat, no el convertirem en un bòlid de Fórmula 1".

sábado, 25 de agosto de 2012

La reforma Wert (IV)

25/08/2012


Els pilars de la Lomce (la reforma Wert) són els següents: l'anticipació de l'elecció d'itineraris a l'ESO, el reforçament de les matèries instrumentals, el foment de l'autonomia dels centres, les avaluacions nacionals externes i l'aprovació d'un estatut del professorat docent no universitari. 

Respecte al reforçament de les matèries instrumentals em fa l'efecte que hi ha avui un consens considerable. Estem lluny dels temps en què Álvaro Marchesi gosava escriure sense cap pudor aparent: "Enfront dels moviments que proclamen la necessitat de tornar als ensenyaments bàsics, el que en la literatura anglosaxona es consideren les tres R ( reading, writing i reckoning -lectura, escriptura i càlcul), jo m'estimo ressaltar les tres S: sensibilitat, saviesa i solidaritat" (Controversias en la educación española ). Entre els logsians de trinxera no han estat infreqüents ocurrències d'aquesta mena, que només mostren uns prejudicis grossers contra la llengua i el càlcul.

Sobre l'estatut docent, el seny aconsella dialogar amb els col·legis professionals i els sindicats. Pel que fa a l'autonomia dels centres i les avaluacions externes, cal dir que les dues coses alhora semblen una mica contradictòries, però caldrà esperar a la lletra petita. Ara bé, en principi, costa de creure en una autonomia efectiva dels centres docents que no vagi acompanyada del doble correlat d'un foment de l'avaluació interna i de les pràctiques reflexives, així com d'una autèntica llibertat d'elecció de centre per part de les famílies que, al meu parer, seria el criteri més democràtic d'avaluació dels centres.

sábado, 18 de agosto de 2012

La reforma Wert (III)

En l'avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa impulsada pel ministre Wert, es reconeixen dues coses importants: l'existència de diferències considerables entre les comunitats autònomes i la necessitat d'avaluar la qualitat educativa pels seus output , és a dir, pels resultats dels alumnes. Era lògic esperar, doncs, una anàlisi de les causes dels bons resultats d'unes comunitats i els mals resultats d'altres. Si el que volem és un bon sistema educatiu, res sembla més lògic que conèixer el que ja fem bé i el que fem malament. Però al ministeri d'Educació s'ha optat per implantar una sèrie de mesures que, independentment que en si mateixes puguin ser bones o dolentes, no sorgeixen d'una reflexió autònoma sobre la nostra situació. Hi ha una excepció: l'anticipació de l'elecció d'itineraris a l'ESO. 

El PP ja va proposar la creació d'itineraris a la LOCE (2002). Va ser una proposta rebuda amb més desqualificacions que arguments. Es va dir que era "pura ideologia de dretes", "neoconservadora nacional-espanyolista i catòlica", fruit del desconeixement, el simplisme, el pensament ultraliberal i l'arrogància fonamentalista. El 24 de juny del 2010, el llavors ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, va declarar davant el Parlament Europeu que estava disposat a crear itineraris per evitar l'exclusió social, afavorir la igualtat d'oportunitats i reforçar la dimensió social de l'educació.

Tant de bo en el transcurs del debat parlamentari sobre aquesta nova llei el pes dels arguments tingui més protagonisme dialèctic que el de les desqualificacions.

lunes, 13 de agosto de 2012

Llibertat d'elecció? Encara no

14/08/2012 


Recentment una editorial em va demanar d'escriure una guia escolar de Barcelona. No hi ha cap dubte que seria molt útil per als pares, però malauradament és impossible de portar a terme. És més fàcil fer una guia gastronòmica que una guia pedagògica. És cert que la majoria dels pares el que volen és una escola gratuïta a prop de casa, però molt probablement aquests mateixos pares defensaran que el pluralisme és un valor suprem i que ningú té cap dret a immiscir-se en les seves ideologies i pràctiques religioses o sexuals.

Crec veure en aquesta contradicció una dinàmica inherent a les societats democràtiques modernes que sotmet a greus pressions l'escola pública i porta cap a la llibertat d'elecció de centres. De fet, l'únic servei públic en què la llibertat d'elecció està vetada és l'escola.

viernes, 10 de agosto de 2012

La reforma Wert (II)

Dues coses hauríem d'exigir a una nova llei educativa: un estudi seriós dels successius fracassos de les reformes precedents i una concreció de les característiques comunes dels centres educatius mediocres.

Al meu parer les reformes han fracassat per tres raons principals: no han sabut situar els docents com els actors centrals dels debats educatius; han generat falses expectatives que han fet a mitjà termini més mal que bé, i, per acabar, els ha mancat una visió clara de com les seves propostes milloren realment la instrucció a l'aula.

Pel que fa als trets característics dels centres mediocres (els que obtenen uns resultats per sota del que seria legítim demanar-los tenint present el seu marc sociocultural), es poden indicar els següents: 1) han acceptat el seu fracàs com una fatalitat; 2) tenen programacions anàrquiques, poc seqüencialitzades i no gaire coherents; 3) mostren dificultats de comunicació interna; 4) els manca una idea clara del que estan fent; 5) tenen dificultats per aprendre de la seva pròpia experiència; 6) els costa molt sumar consensos interns operatius; 7) els seus equips són inestables.
 
No és rellevant que el ministre estigui d'acord amb mi, sinó que ens doni resposta a les dues qüestions que encapçalen aquesta columna. Fa l'efecte que l'equip ministerial es mou sense un diagnòstic acurat de la nostra situació, és a dir, sense una reflexió profunda sobre els nostres problemes específics. No podem desaprofitar una altra oportunitat d'aprendre més dels nostres errors que de les experiències alienes, és a dir, de construir-nos un relat educatiu propi

viernes, 3 de agosto de 2012

La reforma Wert (I)

04/08/2012

Ens cal una altra reforma educativa? No. Però com que més que les reformes el que de veritat ens entusiasma són les contrareformes, seguirem fidels a la nostra tradició i amb el canvi de partit governant aprovarem una nova llei educativa, la Lomce (llei orgànica de millora de la qualitata educativa). 

Hem tingut massa lleis educatives. Gosaria dir que cap altra institució hauria suportat aquesta situació legislativa tan espasmòdica: Lode (1985), Logse (1990), Loce (2002), Loe (2006) i, a més, a Catalunya, la Lec (2009). Totes aquestes lleis, tret de la Loce, van ser votades pels socialistes i els grups nacionalistes. La Loce va tenir el suport del Partit Popular i Coalició Canària, però mai no va entrar en vigor. Va ser derogada per Rodríguez Zapatero. Totes han nascut amb molt bones intencions i un suport parlamentari ampli. Totes han estat substituïdes. Cap ha aconseguir millorar els nostres resultats. A ningú li pot sorprendre, doncs, que el reformisme pedagògic no desperti a hores d'ara gaire entusiasme entre els docents. 

Hem demostrat a bastament que som millors queixant-nos del que hi ha que fent-ne bons diagnòstics. Hem deixat créixer tots plegats la sospita que els reformadors educatius no valoren gaire els docents i que els docents, de retruc, no valoren gaire els reformistes. El cert és que fins ara els reformistes han promès molt més del que han aconseguit i com que tots han estat convençuts que les seves propostes estaven ben fonamentades en investigacions serioses, amb massa facilitat han interpretat el desacord dels docents com un exercici de resistència.