Dues pilotes, una de groga i una de vermella, valen en total 1 euro
i 10 cèntims. Si la vermella val 1 euro més que la groga, quan val la
groga? La majoria contestem amb seguretat: "10 cèntims". Però aquesta
resposta no és coherent amb les dades del problema. Si el preu d'una
pilota és 10 cèntims, el de l'altra hauria de ser aquests 10 cèntims més
1 euro. Les condicions del problema solament es compleixen si la groga
val 5 cèntims i la vermella 1 euro i 5 cèntims.
He defensat
sovint en aquesta columna que el mestre ha de ser un especialista en
errors. I perquè això sigui possible ens cal una psicologia del
desencert. El mestre ha de conèixer la lògica inherent a cada mena
d'error i ha de poder desvelar-l'hi nítidament a l'alumne que en comet
un.
La lògica més comuna dels errors posa de manifest una confiança
més gran en els hàbits que en la lògica. Davant d'un problema la majoria
de nosaltres no ens aturem a analitzar amb cura les dades, sinó que ens
afanyem a anticipar una resposta que està més d'acord amb els criteris
que hem seguit fins ara que amb les dades estrictes del problema. Dit
d'una altra manera: el primer que provem és estalviar-nos haver de
pensar. Ho intentem mirant de fer una drecera entre els nostres hàbits i
l'estructura superficial del problema. Però les presses són males
conselleres i fàcilment ens fan creure que l'estructura superficial (el
que entenem d'un cop d'ull) coincideix amb l'estructura profunda del
problema (el que realment diu). La capacitat per resoldre problemes
equival, doncs, a la de saber triar la drecera adequada a l'estructura
profunda d'un problema.
No hay comentarios:
Publicar un comentario