"Rose is a rose is a rose is a rose... " Amb aquesta frase
de Gertrude Stein, el meu article anterior introduïa la idea que al bon
mestre no se'l pot definir teòricament. Continuant amb aquell escrit
vull recordar el que Claus von Zastrow, director de The Learning First
Alliance (associació que agrupa importants organitzacions educatives
dels Estats Units), es preguntava recentment: "Què hem après sobre el
reformisme educatiu?" Bàsicament n'hem après tres coses: que cal
millorar els centres docents, que hi ha un gran desacord sobre què
entenem per millora i que no tot el que importa en educació pot ser
quantificat. Malgrat tot, hi ha moltes institucions decidides a mesurar
l'eficiència docent definint amb precisió numèrica l'exacta aportació
del mestre en l'aprenentatge de l'alumne. La fundació de Bill i Melinda
Gates ja ha gastat un munt de dòlars per respondre a aquest repte, i per
ara no es mostren gaire satisfets dels seus resultats.
L'economista Eric A. Hanushek és qui va cridar l'atenció amb més
claredat sobre l'impacte de la qualitat dels docents en els resultats
dels alumnes. Fins i tot assegura que un bon mestre pot compensar els
efectes empobridors del seu entorn cultural. Però reconeix alhora que la
qualitat del bon mestre no necessàriament es manifesta en
característiques directament observables en el progrés a curt termini de
l'alumne. Per aquesta raó va ser també el primer a proposar fer drecera
identificant els pitjors docents i acomiadant-los. Fins i tot va
calcular els mestres que caldria acomiadar perquè els Estats Units
superessin els resultats escolars de Finlàndia. La ciutat de Nova York
va intentar posar en pràctica aquesta idea, però aviat es va trobar amb
un element inesperat: la popularitat d'alguns mals mestres.
Efectivament, un mestre pedagògicament dolent pot ser molt popular entre
alumnes i pares, que s'oposaran al seu acomiadament. Al llarg del curs
2006-2007 van ser expulsats vuit mestres a Nova York. El 0,01% del
total. No sembla que sigui una xifra capaç d'impulsar per ella mateixa
la millora general de les seves escoles. La idea no ha estat mai
abandonada. L'actual alcalde de la ciutat va declarar recentment que,
vista l'eficiència del bon mestre, si fos per ell doblaria el nombre
d'alumnes per classe i acomiadaria el 50% dels docents menys efectius.
No desvelo cap secret corporatiu si afirmo que no tothom pot fer de
mestre, per la senzilla raó que no tothom posseeix les habilitats
imprescindibles per posar-se davant una classe i dinamitzar-ne
l'aprenentatge. Però la contractació de bons mestres és difícil perquè,
d'acord amb l'economista Dan Goldhaber (el lector ja es deu haver adonat
del pes dels economistes en aquest debat), l'experiència, el nivell
educatiu i les certificacions acadèmiques del docent només expliquen el
3% de la seva influència en la millora d'un alumne. El que resulta de
veritat rellevant és el que Marta Mata anomenava la capacitat
d'impregnació. D'altra banda, el docent que ha tingut molt bons
resultats un any pot tenir-los dolents el següent. "El bon mestre -diu
Goldhaber- és com el vi. De vegades millora amb el temps (encara que
modificant les seves qualitats) i de vegades no". I, a més, res no ens
garanteix que el professor que substitueix un mestre dolent ho faci molt
millor.
Afegeixo que l'avaluació dels docents també te els seus
efectes perversos. Si els docents consideren que tindrà conseqüències en
els seus salaris tendeixen a fer trampes i a falsificar dades. No ens
hauria de sorprendre això. Els mateixos governs europeus ho han fet
últimament davant la Comissió Europea. L'autoavaluació rigorosa és,
segons el meu parer, insubstituïble, especialment si tenim presents les
dificultats evidents dels centres educatius catalans per aprendre de la
seva pròpia experiència. En una institució racional seria lògic esperar
que els pitjors aprenguessin dels millors i que la institució,
col·lectivament, deduís alguna conseqüència dels seus errors. Però no és
així. La nostra cultura docent simplement no sap parlar honestament del
que fa malament i probablement per això no som capaços d'estendre les
bones pràctiques, que fatalment es queden enclaustrades dins les parets
d'una classe.
No hay comentarios:
Publicar un comentario