sábado, 19 de noviembre de 2011

El llibre dels ensenyaments delectables


"Hi havia un baró en la terra de Barcelona, el nom del qual era Josep ben Sabarra. I vivia tranquil i reposat des de la seva jovenesa entre amics i companyons". Així comença l'edició en català del Sefer Saasouim, que el 1931 va publicar González Llubera amb el títol de Llibre d'ensenyaments delectables. Recentment ha estat editat en francès per Les Belles Lettres amb el títol de Le libre des délices. Josep ben Sabarra, el seu autor, va néixer a Barcelona el 1140, i en aquesta població va escriure aquest llibre immortal de la literatura jueva medieval. Era un metge de prestigi reconegut entre els jueus que vivien a l'arc que s'estén de Barcelona a Narbona, on va estudiar medicina. Aquestes dues ciutats tenien llavors una relació molt estreta, de la qual encara és testimoni la capella d'en Marcús.
Diu la llegenda que el barceloní Bernat Marcús somiava cada nit en un home que l'animava a anar a Narbona. Finalment el va obeir, i una vegada arribat a aquesta ciutat el mateix home li va dir en un somni: "Vaig a Barcelona a dir-li a Bernat Marcús que viu sobre un tresor amagat". En Marcús li va fer cas i després d'escorcollar casa seva, va trobar el tresor anunciat. En agraïment va aixecar la capella que avui porta el seu nom a la cantonada dels carrers Carders i Montcada.
Benjamí de Tudela va visitar Barcelona en aquells anys. Ens diu que era una ciutat petita i bonica en la qual es barrejaven comerciants de tots els ports mediterranis. Entre els jueus va trobar una comunitat d'homes savis i intel·ligents, dirigits per Seset Benveniste, a qui Sabarra, també citat pel navarrès, va dedicar el seu llibre. "L'home és fill del seu temps", diu una de les sentències de Sabarra, i el temps era culturalment efervescent per als jueus. Mentre Isaac el Cec iniciava l'estudi de la càbala a Narbona, el gironí Nahmànides defensava el deure dels jueus a prendre possessió d'Israel (podem dir que, en certa manera, el sionisme va néixer a Catalunya) i Maimònides escrivia la seva Guia dels perplexos que, per cert, va trobar en Seset Benveniste un dels seus primers defensors.
El Llibre d'ensenyaments delectables narra el viatge que va fer Josep ben Sabarra amb un estrany personatge anomenat Enan, que resultarà ser un dimoni fill d'Asmodeus. ¿Potser el que ens vol suggerir el nostre metge és que cal viatjar amb el diable per fer literatura? En tot cas aquesta història no té res de fàustica. Al final del viatge el diable és domesticat per Sabarra i acaba feliçment casat amb una bona noia de la qual s'ha enamorat. Sobre aquest esquema general es trena una garlanda literària de llegendes, aforismes, sentències, reflexions sapiencials, poesies, dissertacions científiques, etc. que, a més de posar de manifest l'erudició de l'autor, ens ofereix una mostra molt viva de la saviesa popular del call barceloní. Posaré un exemple. A un mestre de moral algú li va preguntar qui li havia ensenyat el que sabia. "Observo els dropos -va contestar- i faig el contrari". No em sembla mal fonament de la moral, especialment tenint present que els dropos, segons se'ns diu poc després, es caracteritzen per la impaciència de la seva paraula i la fragilitat de la seva atenció.
Els col·leccionistes d'anècdotes filosòfiques -és el meu cas- n'hi trobaran diverses que, encara que són clarament hereves de la literatura musulmana, presenten variacions interessants. Inevitablement topem amb la famosa misogínia que la tradició li suposa a Sòcrates. "Sòcrates, el filòsof diví -llegim-, també era enemic de les dones i considerava que la seva cara era un objecte d'horror. La seva pròpia dona era magra com un bastonet i curta de cames. Quan els seus deixebles li preguntaven: «Com ha pogut un home com tu prendre una dona semblant?», ell responia: «Vaig triar el mal més petit»". N'hi ha de pitjors. Acabaré amb una resposta que Sòcrates dóna a un home que li va preguntar com ens podem venjar dels enemics: "Incrementant la pròpia força i la pròpia reputació". No és mal consell per aplicar-nos avui a Catalunya.